El dit de Santa Eulàlia

L'actual nom de la plaça es deu a una llegenda del segle XIV basada en el trasllat, en processó, de les restes de Santa Eulàlia des de l’església de Santa Maria del Mar a l’altar major de la Catedral. En arribar a la plaça del blat, el sarcòfag, misteriosament, va començar a pesar i pesar fins al punt que va resultar impossible de moure. La multitud entenent això com un mal senyal es va agenollar i va començar a resar. Diu la tradició que aleshores va aparèixer un àngel que assenyalava un dels canonges de la seu. El frare avergonyit va confessar que havia pres un dit a la màrtir per tal de conservar-lo com a relíquia. Un cop el va retornar al taüt, aquest es va tornar a fer lleuger i la processó va continuar. En homenatge a aquesta aparició es va fer construir una imatge de bronze de l’àngel que es va col·locar al portal de la muralla i va acabar donant nom a la plaça.