Ryoan-ji. El jardí japonès de John Cage i Frederic Amat

En Ryoan-ji, els instruments tracen cercles i trajectòries irregulars, similars als deixants que una mà invisible dibuixa sobre la sorra. Aquesta cal·ligrafia sonora es reflecteix en l'obra d'Amat: una estètica que combina l'aspror dels materials amb la delicada lluminositat del moviment. L'escena es converteix en un paisatge de contemplació, un microcosmos on la vista i l'oïda aprenen a despullar del superflu per a submergir en la puresa.

La proposta de Cage consisteix en una nova manera d'escoltar; mentre que Amat afegeix una nova manera d'observar. Junts, creen una peça que s'erigeix com a pont entre Orient i Occident, entre el tangible i l'efímer, entre el gest diminut i la idea infinita. La presentació de Cage en el Liceu es converteix en un diàleg de transparències, un jardí sense pedres, una meditació en moviment, un paisatge tant sonor com visual que ens convida a submergir-nos en el silenci actiu, d'on sorgeix tota autèntica vivència artística. Si Cage sembra el silenci, Amat fa florir la llum.