La gramática

Imaginem una sàtira que honra la nostra relació amb el llenguatge, amb María Adánez i José Troncoso com a protagonistes. En aquesta hipotètica situació, una dona comuna es converteix sobtadament en una experta en llengua i gramàtica. Com afectaria això la seva vida? Expandiria els seus horitzons personals i professionals o l'allunyaria del seu entorn social? D'altra banda, visualitzem a un respectat neurocientífic decidit a sotmetre a la dona a un procés de desaprendizaje lingüístic, en sentit contrari a l'experiment del doctor Higgins amb Eliza Doolitle en la famosa obra Pigmalión de Bernard Shaw. Aquí, no es busca refinar verbalment al personatge, sinó retornar-lo a un estat de limitació lingüística primari per a evitar els problemes d'adaptació social sorgits després del seu inoportú accident.

Aquesta situació, plantejada en la producció de Focus, convida a reflexionar sobre els possibles impactes d'un canvi sobtat en les habilitats lingüístiques d'una persona i la influència de la societat en la seva acceptació. Com equilibrar l'excel·lència lingüística amb la integració social? Quin seria el veritable valor de posseir un domini expert del llenguatge en un món que valora la comunicació efectiva però també la inclusió i la diversitat?