Concert de Lise Davidsen i Matthias Goerne

Tres exemples en el repertori wagnerià ens submergeixen en el fil conductor del comiat: l'acceptació de Rei Marke davant la traïció del seu nebot Tristan, la dormició de Brünnhilde com a càstig per la deslleialtat marital de Wotan cap a Fricka i, finalment, el lament que Isolde entona al costat del cadàver de Tristan, representant una mort d'amor infinit que no pot consumar en la Terra.

El lament, com a figura líric-patètica que ha permeado la història de l'òpera, és una expressió de queixa contra la destinació deguda a adversitats resultants.