Aida

La proposta sorgida del Festival de Salzburg, distingir pel seu allunyament de la grandiositat convencional, situa el drama veridiano en un univers de profunda càrrega simbòlica. La mirada poètica i compromesa de Neshat transforma l'òpera Aida en un relat que dialoga amb tensions contemporànies com la identitat, l'exili, l'opressió i la fragilitat del poder, convertint-la en un mirall del present on l'estètica s'entrellaça en una lectura política subtil però incisiva.

La interpretació habitual d'Aida com una història d'amor en un Egipte idealitzat, revela en realitat un conflicte més profund: la col·lisió entre el sagrat i el poder establert. Aida, princesa etíop esclavitzada, i Radamès, heroi egipci, s'estimen en clandestinitat desafiant a un sistema que condemna l'amor com a dissidència. La seva història, predestinada al fracàs, mostra una estructura inflexible on la llei i la religió s'entrellacen per a justificar la repressió.

La visió escènica de Neshat accentua aquesta tensió amb una bellesa visual que no fa concessions a la crítica. En el desenllaç final, Aida i Radamès troben en el sepulcre un últim espai de llibertat: la mort es converteix en redempció, en un acte d'alliberament emocional i espiritual que transcendeix la violència circumdant.

Amb la direcció musical d'Antonello Manacorda i destacant a Ekaterina Semenchuk i Ksenia Dudnikova en els papers principals, aquesta representació d'Aida en el Liceu obre la temporada amb un espectacle total: combinant emoció, reflexió i una poderosa força visual que convida a l'espectador a viure l'òpera com una experiència ritual contemporània.